Btt per l’Alta Ribagorça

Per tercer any consecutiu estem preparant la sortida als Pirineus de la Penya ciclista Ribera d’Ebre prevista per lo dissabte 1 d’agost.
Desprès de dos anys exitosos recorreguts per la Vall Fosca (Pallars), aquest any ens hem desplaçat fins Pont de Suert per fer per mi el millor recorregut que he fet als Pirineus; tant per la seva bellesa com per la duresa, 66km/2000 m de desnivell positiu.
Agrair al Mariano de Balaguer la idea i el disseny del recorregut per els Alts Pirineus.
Comencem des de Pont de Suert 850 m. i remuntem la Noguera-Ribagorçana pel que és la famosa Pedals de Foc però en sentit contrari passant a través de ponts i sendes practicables fins a la carretera de Viella. 1 km de carretera i agafem a la dreta km 126,5 direcció Sarroqueta fins coronar el Coll de Serreres 1360 m. anant en compte amb les cruïlles. Descendim fins a Vilaller 981 m (Font). Travessem un altre cop la carretera i tornem a fer un tram passant per Ginast pel marge esquerra de la N-230 per tornar a creuar a la dreta passant primer pel poble, sempre seguint la Pedals de Foc en sentit contrari. Remuntem per camins de ferradura i senders fins arribar al poble de Senet 1309 m.(Font) Aquí deixa’m la Pedals de Foc i ascendim al estètic Port de la Gelada 2070 m per una pista (Font) llarga i dura. Al Port es pot contemplar un extens panorama dels Alts Pirineus. La baixada la iniciem per un empinat prat alpí fora de pista però ciclable fins connectar amb la pista de lo Sadornal 1900 m i desprès un llarg i perillós descens fins a Barruera 1095 m Vall de Boí. (Font) Per acabar agafem el insuperable Camí de l’aigua per un sender llarguíssim amb baixades ràpides i remuntades curtes de plat petit fins a Pont de Suert. A Barruera es pot baixar directament per la carretera si les forces comencen a fallar.
Fotos
Proposta de recorregut pel 1 d’agost:
A/ Alta Ribagorça, circuït insuperable però molt dur.
B/ Solsonès-Port del Compte, circuït més fàcil

VOTEU.

By Joan

Outside

Dídac ilercavó in action

Diumenge 12 de juny he disfrutat de la 2ª cursa de muntanya de Siurana des d’un punt de vista diferent al que estic acostumat, d’espectador. De pas, he ajudat a l’organització en forma de control en un punt de la cursa on he coincidit amb lo Xavi i la Mercè de Obrint traça. La veritat és que he vibrat veien passar amics i corredors on cadascú a patit molt degut al ritme de cursa i sobretot per la intensa calor. Una calor quasi inhumana i encara sort que el recorregut ha passat a traves del pantà uns 10 metres amb aigua fins al melic i els valents corredors han pogut així rebaixar la temperatura corporal. Espectacular moment vist des de fora.
Al final com sempre he coincidit amb part de la família de corredors de les terres de l’Ebre i terres tarragonines tot degustant una bona amanida fresca de pasta.
Pel que fa a la cursa, en categoria masculina l’ha guanyada Amhed de la UEC i tercer classificat lo Toni Calderon del CE Serres del Mestral. En Categoria femenina: 1ª La Reyes de la UEC, seguit de la Montserrat de la UEC...

Alguna Foto

By Joan

Estrella Polar a Roques de Benet

Aprofitant l'estiu i les temperatures moderades d'aquests dies anem a Roques de Benet (el millor conglomerat precari de tot el món) a veure si podem escalar-les.
Quedem l'Olivas i jo el Roger. L'Olivas no necessita presentació: és un cracking de l'escalada, la motivació i l'autosuperació.
Hem convenç per anar a fer la Estrella Polar (via reequipada amb pb's per la UEC Tortosa i R's per rapelar). Ell ja havia fet un intent pocs mesos abans. Jo preferiria escalar en lliure pero ell hem diu que fa massa dies que ho fem, cal canviar el xip.
Quedem aviat, tot i que hi ha moltes hores de llum en fer aquestes vies has de començar a escalar amb les primeres llums i més encara quan nosaltres som uns inexperts en escaletes. Finalment ens retrassem una mica i començem 30 min més tard del previst ja tranquils després de descarregar una dosis de piropos i retrets personals. Jo intento converçe'l encara de fer una altra via amb menys trams penjats però ell contraataca amb un parlament en el que veig que ell realment la vol fer de veritat, suposo que jo també i per això l'acompanyo.
Al cotxe ho haviem parlat, comença l'Olivas que cal nar ràpid, el primer llarg es treballós i ell s'el coneix. Després de 2 min d'aproximació començem a escalar a les 08.15 h amb 19 cintes express, cordinos per escanyar, 2 bongs, 2 u's, 3 v's, 3 universals (i altra ferralla que no ens caldrà), cam's del 0,5 al 3, aliens (blau, verd i groc) i ungles.
El 1er llarg és llarg i amb algunes possibles caigudes sobre repisa. La tònita es un A2 de principi a pocs metres del final on es surt en lliure de V per fer R. Es convinen passos de ganxo amb Ae's i també repicar forats amb claus(cal fer algunes flors ja que els forats son grans).Total 2h 15 min.
El 2n llarg és curt i comença per un diedre de V que ens deixa en una plaça per acabar buscant una feixa per flanquejar a l'esquerra en busca de la R. Total 30min.
3er llarg fa com una "S" per superar els desploms amb artificial equipat i escalar en lliure per les feixes. Total 35 min.
El 4t llarg(es pot empalmar amb el 3er) és molt curt i és on havia arribat l'Olivas el primer intent, també serpentega i se'n va a la dreta en busca d'un IV+ en forma de mini desplom a protegir amb universal per arribar a la R a la vertical de la R que hem deixat, en un esplèndid balcó on hi ha restes de vivacs. Total 10 min.
El 5e llarg és impressionant! i sort que està equipat l'artificial. Comença a l'esquerra per anar a buscar el desplom per la part on es veu millor roca. Comença per una part de roca roja que es trenca tota, el lliure és perillós(jo de 2n ho provo i hem quedo amb un regal a la mà). Fa un petit flanqueig en lliure per una feixa i ja agafa el desplom de roca bona equipat fins sortir en lliure uns metres en una falsa feixa per continuar en artificial en busca de la feixa bona que fa una cova. Total 1h 45 min.
El 6e llarg un A2 de sortida amb passos d'Ae per continuar per un diedre i deixar-lo per anar en busca d'un altre diedre fissura més marcat que ens porta en algun pas d'artificial i després lliure a la R(no està reequipada). Juntament amb el primer, el millor llarg d'artificial de la via. El lliure tampoc et deixa indiferent. L'Olivas lent recupera amb alguns calambres.Aquí fem una parada per agafar forces. Total 1h 50 min.
El 7e llarg (es pot empalmar amb l'anterior) un IV molt curt que va a buscar el balcó on hi ha una alzina i l'inici desplomat dels dos últims llargs herbosos i descompostos. Total 10 min.
El 8è per cronologia hem tocava a mi(Roger) però veient el panorama de V+ (V o més) li cedeixo amablement a l'Olivas que li té ganes. Comença per un diedre un pel desplomat on has de seleccionar moltes de les preses. L'Olivas el resolt protegint-se molt cada pas i ha de fer finalment un A0 per continuar degut als símptomes dels calambres. Continua amunt per una chimenea ja amb bona roca que et fa sortir a l'esquerra marcat amb un parabolt en busca de l'última R. Jo de 2n el forço tot en lliure i això hem passarà factura. Total 55 min.
El 9è i últim llarg s'ha de començar en placa per tornar a buscar la canal-chimenea molt herbosa i descomposta. El cos està fatigat, asseguro cada pas on puc ficar algo. Els seguros no m'inspiren confiança fins que arribo a una alzina en una feixa, i jo temorós de cada pas que faig. Finalment un diedre amb un pas per superar una llastra que jo decideixo i tal com està ressenyat tirar per l'esquerra. Un possible V amb molt mala roca. Total 1h.
Entre la roca i el cansament començo el que molts que hem coneixen hem passa a vegades. Una transfomació psicològica que no s'atura fins que faig R en una alzina al final de la via.
Recupera el llarg lo "Cracking" que s'ha cascat el llarg de "V o més" casi en lliure amb símptomes de calambres i no s'ha queixat en cap moment. Són les 19 h.
Per la deshidratació i cansament tenim un altre rifi-rafe com al principi mentre pleguem cordes, ens acabem de tranquilitzar deprés de casi 11h d'escalada.
La baixada, la mateixa que la Mas Colomer i moltes d'altres, seguim la feixa fitada i travessem la canal que ens trobem per continuar en busca de la canal principal de baixada i ja seguir el sender fins la pista. Total 35 min.

Conclusions

De la via: podem dir que els artificials per sort estàn semi-equipats. Però els trams en lliure i tot el que s'assembli estàn quasi bé desequipats. Una via perfecta en un lloc perfecte!

Del company: Realment per mi és un referent. D'ell especialment he après i aprenc moltes coses, sobretot es pot destacar el seu temperament. Un "Cracking" com diria Martori.
Ell marxarà al Perú també, que tinguis sort company!
Les fotos
La ressenya


By Roger

Andorra 2009

XM Salomon Duathlon Series

Ens presentem Joan, Josep (ben acompanyat de la Patrícia) i Xavi a una de les duatlons més atractives del calendari. El recorregut es presenta humit durant el tram de bicicleta, amb alguna modificació en el seu recorregut descendent respecte anys anteriors; la part a peu ens és prou familiar tret d'algunes clapes de neu que ens faran improvitzar.
Pujada tècnica amb bici on Joan ha mantingut la seva posició i on jo m'he sentit superior del que m'esperava i he pogut anar escalant posicions així com en el tram a peu. Baixada del tram a peu còmoda enllaçant amb el tram btt on s'ha incorporat més sender i on la tècnica de baixada jugava un paper no menyspreable.
Retirada (a temps) de Josep, arribada de Joan (1r VET, 5è ABS) i Xavi (3r SUB23, 31 ABS) amb uns temps de 2:37:03 i 3:02:42 respectivament i un grapat de bones sensacions i recompensa que ens motivarà per a seguir entrenant.



Els resultats han sigut:
1r Angel Llorens 2:27:17
2n Erik Díaz 2:27:22
3r Xavier Zapater 2:28:30

SkyRace
Per aprofitar el viatge i l'organització d'un cap de setmana amb esports d'alta muntanya, ens apropem al Comapedrosa (2.942 m.) per a veure la SkyRace i els imbatibles personatges que hi han participat. Recorregut aquest any modificat on els corredors han d'acumular encara més desnivell.
Fet el sender, arribem al cim on ens trobem força gent aplegada per veure com passen el Kílian Jornet seguit de l'Agustí Roc i de la primera fèmina, Emanuela Brizzio.

Anem seguint la baixada animant a tot corredor i corredora i on ens atenyeran alguns personatges del Trote-Extrem.

Els primers en arribar seran:
1r Kílian Jornet 3h45:33.27
2n Agusti Roc 3h46:07.70
3r Jebb Rob 3h52:11.23

Salut a tothom!



by Xavi (Gràcies als 3 per la companyia!)

Fotos Xavi
Fotos Jotabe

Viatge a la Cordillera Blanca. Andes peruans

Tot comença quan lo Kim em proposa escalar l'Alpamayo, als Andes peruans, muntanya declarada per l'UNESCO com “la muntanya més bonica del món” durant un concurs de fotografia escènica a Munich l'any 1966. Desprès d'un període de reflexió li confirmo que aquesta vegada l'acompanyaré a ell i al JB amb l'intenció, sobretot, de passar-ho bé i conèixer les muntanyes i les costums d'aquest llunyà país, Perú.

La 1ª escala la fem a Barcelona ja que el vol surt a les 06:00 i l'equipatge s'ha de començar a facturar a les 04:30, sortosament la nostra amiga Rut ens va facilitar dormir a la ciutat comtal, gràcies Rut!! És l'hora de marxar i el primer entrebanc és l'equipatge, haurem de fer virgueries per facturar màxim 20 kg cadascú amb tota la ferralla per escalar. Encara sort que podem portar un equipatge de mà (la motxilla) màxim 50 cm, anem una mica pel damunt del límit però a l'hora d'embarcar no tenim cap problema; bé, tenim un somriure de l'hostessa. Li tinc respecte als vols transoceànics, i més quan dos dies abans va esclatar un avió a Brasil en ple vol, però he de reconèixer que el vol va se bastant agradable via Bcn-Amsterdam-Lima exceptuant alguna turbulència per les alçades de Colòmbia. Sortim a les 10:00 Amsterdam i desprès de quasi 12 hores de vol interromput arribem a les 22:00-7 hores hora local = 15:00 hores. Al desembarcament a Lima ens esperen una colla de metges i material mèdic amb protecció facial, prèviament et feien firmar un paper on asseguraves que no tenies simptomatologia de malaltia respiratòria Les màsqueres s'acaben al sortir de l'aeroport (una qüestió d'imatge?) De seguida ens aborden una colla de taxistes entrajats que ofereixen portat per 40$ (30€) a algun hotel de la ciutat i nosaltres acceptem. Lo flamant mercedes que destaca sobre tots els altres vehicles ens porta a un hotel del modern districte de Miraflores de Lima (ciutat de 8 milions/hab). És llavors quan es adonem que aquest paio ens ha fotut lo pel, els taxis normals cobren 30 nuevos soles, moneda del Perú (7,5€).

Al dia següent un bus de la companyia Cruz del Sur ens porta primer per l'autopista panamericana per desprès encarar el coll de Conococha 4080 m i baixar fins la capital de la Cordillera Blanca i del departament d'Ancash, la ciutat de Huaraz 3080 m., en 8h/400km

Des de Huaraz es pot veure quasi tota la totalitat de la Cordillera Blanca on destaca la gran mole del nevado Huescaran 6786 m; és el més gran i alt massís de la franja entre el tròpic de càncer i de capricorn. Dins de la Cordillera Blanca es troba el Parque Nacional de Huescaran (reserva de la biosfera) És un indret ideal per satisfer les ànsies d'escaladors, senderistes, bikers, skyrunners, etc. Per entrar al Parc s'ha de pagar una tasa de 65 soles (16€); a més, per entrar a determinades quebrades (valls) s'ha de pagar una altra tasa entre 5-10 soles a la comunitat per ajudar al manteniment de sendes, etc...

Pel que fa al allotjament, per casualitat, vam anar a parar al Albergue Benkawasi on el servei ens va fer sentir com a casa per 20 soles per cap la nit. A Lima al Hostal Malka (30 soles la nit) Bon ambient i servei.

Al mercat de Huaraz vam trobar tota clase de menjar a bon preu encara que particularment em fotia fàstic passar pel costat de la carn i sobretot el peix que desprenia una forta olor sense gel ni transport refrigerat. A huaraz hi han molts restaurants on es pot menjar bé a bon preu encara que jo preferia anar a comprar al super i fer el jalar a l'alberg. Les festes nocturnes les vam gaudir al Extreme-Bar (Pub Garden) on el Benjamin i la Maria amb el seu bon humor s'encarregaven que disfrutessim de la festa i la birra amb personal de totes les nacionalitats.

Moure's per Huaraz i el Callejon de Huaylas és relativament segur malgrat que els taxistes estan pitant tota l'estona impulsivament i que contínuament tenen que esquivar els nombrosos forats que hi ha a la via pública provocant situacions de perill. És curiós percatar que més del 95% dels carros (autos) són marca Toyota, la major part abonyegats.

Lo clima, al tracta's d'una àrea tropical situada a l'hemisferi sud, de maig a setembre, teòric hivern i període sec és l'única època que es pot escalar a la cordillera. Els dies són suaus (màniga curta) i les nits fresques (màniga llarga). No tenen cap servei meteorològic fiable, a la temporada seca sempre fa sol excepte al canvi de lluna que pot fer dos o tres dies de nuvolades amb poca pluja i poca neu als nevados.

Hi ha multitud d'agències (no imprescindibles) que t'organitzen tota la logística i et faciliten els tràmits, tenen la tendència a cobrat per tots els detalls. Nosaltres malgrat ser reticents, finalment vam cedir la logística i algun mal de cap a la Anthula gerent de infinite adventures lligada al Albergue Benkawasi, al Albergue Malka i l'Extreme bar.

Per tornar a casa, sentit invers, o sigui 8h de Bus (Movil Tours) fins a Lima i 12 hores se vol transoceànic (KLM) fins Amsterdam i desprès a Barcelona fent una escala a Paris per estalviar-nos algun euro i no haver de passar per Madrid. Jeje

En definitiva, gran experiència i molt recomanable convivència amb persones de costums totalment diferents a les nostres que ens vam fer sentir molt a gust. Destacar als indígenes de la zona els quals parlen Guechua i en general són gent molt oberta i simpàtica amb el ritme molt pausat.

By Joan

Alpamayo 5947 m Artesonraju 6025 m

Alpamayo i les cordes fixes

A 2/4 de 8 del mati estem a Cashapampa,(2.900 msnm allí ens espera lo Richard Cruz, el nostre "arriero" durant la pròxima setmana, carreguem els 3 ruquets i amunt, son 22 km fins al camp base de l'Alpamayo (4.300 msnm), a mig camí Llamacorral (3.700 msnm)o "can Cornelio", parem a fer una coca cola, aquí viu el Cornelio amb la seva familia, tenen pataques, cavalls, rucs, vaques, coca coles, inca coles, birres... parlant, parlant lo Farnòs li ofereix el seu arnes a canvi d'un porteig de material fins al campo morrena, perfecte ens estalviarem un bon pes una bon rato!. Cap a les 5 de la tarde arribem al base, muntem la tenda, fem preparatius,etc. Mentre estem per allà dos guies s'apropen a nosaltres i ens pregunten quantes cordes portem, volen les nostres cordes per poder muntar una corda fixa per tota la via per que tots els seus clients puguin pujar, ens treuen l'excusa de que si puja molta gent escalant, la via es farà impracticable, doncs quan sigui impracticable cap a casa, la muntanya no es mourà, no? No volem pujar a l'Alpamayo amb jumar (aparell utilitzat per pujar per una corda), si podem be, i sinó tmb! xrò sense corda fixa!. Ens llevem aviat i amunt, lo Cornelio tira al davant, va molt ràpid, ens esperara a peu de glacera, des de la glacera nosaltres carregarem tot el material fins al camp l 5.450 msnm, la traça a la glacera no te pèrdua, aviat ens enxampen els guies d'ahir amb els seus clients suïssos i una colla de "porters". Arribem al camp 1 a l'hora de dinar, muntem la tenda i ràpidament el nostre cuiner d'altura conegut com a Jotabe, comença a fondre neu i preparar sopes, si tot va be a les 00:00 ens llevarem i sortirem cap al cim. Quan es fa fosc ens posem a la tenda, be, jo no, jo ja i era, no m'he mogut de dins, nomes tinc son... lo jotaefe i jotabe tenen molt mal de cap, els iboprufenos van buscats, jo no, jo nomes tinc son, estic com un d'aquells diumenges de festa major, però si ahir a la nit no hi havia ball???? tit tit tit sona el despertador, algú treu el cap i comunica que esta nevant, no ho dic a ningú però es una alegria, amb aquest estat de ressaca permanent anar cap al cim seria un calvari! cap a les tres para de nevar però no es veu res, la boira, ara ja em fot, ara si que marxaria de ganes cap al cim, suposo que ells pensen el mateix... xrò tinc son i no fai cap comentari. Ens llevem, esmorzem i comencem a decidir que fer, el menjar esta just per esperar 12 o 24 h a que millori el temps, el gas tmb esta just, el paper de water no està, comencen els dubtes...
decidim esperar la parella de guies que han anat al cim amb dos clients per treure una mica d'info... arrivem molt cuits, desdeluego avui no era un bon dia per pujar. Ens pregunten xq no em sortit, no cal resposta... tmb ens diuen que el temps amb el canvi de lluna estarà 2,3 dies feot, decidim baixar... ràpidament tot desfet, empaquetat i avall, comença a nevar... en ment, tornar a pujar quan millori. La baixa sembla la rambla! puja una animalada de gent!!!, guies amb 400 mts de corda estàtica per fixar, porters carregats com a rucs, a cagar! L'Alpamayo es molt maco, xrò perd l'encant, podríem dir que esta prostituït... no tornarem a pujar. Des de el dia que vam pujar al Pisco i vam veure l'Artesonraju (emblema de la Paramount) des de aquell dia que jo i Farnòs no i em deixat de pensar(lo jotabe te un manual de com flipar amb qualsevol muntanya, al tio totes li agraden!), quan el vam veure ens va flipar i l'Alpamayo va quedar arraconat, però com que la quebrada Paron (accés Artesonraju) estava tancada, pues cap a l'Alpamayo... no sabíem que per la quebrada de Santa cruz, la mateixa que porta a L'Alpamayo ens podia arribar a L'artesonraju, ja hi som!

by kim

Plan B Artesonraju

Plan B del nostre líder de cordada Doctor Martínez (el cridaven per megafonia al aeroport d'Amsterdam). Baixem a l’àrea d’acampada de Punta Unión, zona del trekking Santa Cruz. Ens quedem el Quim i jo muntant el camp i el JF i l’arrier baixen al poble a buscar gas i menjar. Es fot una tirada de 40km en una mitjana de 4000m altura, un bèstiaaaaaa en un cacorra que mataria qualsevol. Des d’allí veiem molt a prop l’impressionant i espectacular Artesanraju (el de la Paramont films) pels amics Arteson. Sols ens separen uns 800m de desnivell fins al camp Morrena, des d’on després el podrem atacar ens uns 1300m més i el cim!! Sí, sembla molt a prop i després d’una bona aclimatació la cordada sembla forta, el nostre guia i arrier Richard ens diu que es puja per l’aresta N D'up-800m (E. Heuin i E. Schneider 19-8-32), nosaltres (el líder valora i diu que sembla més assequible per l’aresta del costat) l’Est D 900m (B. Janis, G. Lowe, L. Ortenburger 9-7-1971).

En el camp Morrena ens passem el dia mirant i repassant la via, ja que sortirem a les 00h00’ de la nit i no veurem res. El temps és bo, gens de fred, una posta de sol tranquil·la, o no tant, a mi em fa ballar el cap una via d’aquelles dimensions, vacil·lo per la seva dificultat i la meva poca experiència i li dono al RUN RUN la possibilitat de renunciar. Al moment de sortir, després d’una nit al un un, dic que no hi vaig. La cordada es posa forta i em recolza per tirar endavant i em diu que ja ho veuré quan hi arribem, que o tots o ningú, m’animo i decideixo tirar endavant!!! Comencem a pujar per una pala que ens portarà fins un coll, a partir d’allí començarà la dificultat de la via (sobretot la baixada de ràpels d’estaques i àncores), jo continuo fotent-li al un un i plego abans d’arribar al coll. Ja s’ha acabat per mi, ells tiren amunt, sense cap símptoma de res i desitjant-los força, jo baixo i els vaig veient per l’aresta. En la foscor veig els frontals com avancen, espectacular!!!, assegut a la glacera veig sortir el sol i els perdo darrere de l’aresta. Quan arribo a la tenda em giro i veig dos untets al coll que van repelant. Em pregunto què ha passat? Penso que els he entretingut amb la retirada i han fet tard. Res arriben ben animats i contents i em diuen que aquella via els sembla que no era, que els han barrat el pas uns seracs i la neu no estava en condicions, massa tova i feia nyu clavar-hi res, sortia tot. Per postres el Quim havia trencat un grampó, ja veussssss. Així s’acaba el primer atac a l’Arteson i a la cordillera Blanca, però bé esperem tornar a xalar un altre any ja que als Ilercavons no se’ns acaben els cartutxos, au pos fins una altra.

By Jotabe

Fotos jotaefe

Fotos Jotabe

Fotos jotaeme

Pisco 5760 m

Huascaran 6786 m al fons

Abans d´afrontar objectius més importants la cordada de la triple "Jota" acordem atacar el nevado Pisco 5760 metres per aclimatar i per que diuen que és el millor mirador a 360 graus de tots les moles i colosos piramidals de la cordillera blanca, Huescaran, Artesonroju, Alpamayo, Huandoy, etc. El nevado Pisco és una ascensió glacial on les dificultats són poc difícils.
Partim de la ciutat de Huaraz 3090 m amb un minuibus havent de negociar el preu del transport de les motxiles tots repretats i atemorits per les esquivades dels forats que hi ha a la carretara que ens porta a la ciutat de Yungai, 1 hora. Yungai és una ciutat on l'any 1970 un allau brutal provocat per un terratrèmol provinent del Huascaran nort va sepultar 30.000 persones. Baixem del Bus i de seguida ens asalten els taxistes pactem el preu i ens porta a tota velocitat i controlant el sobreviratge fins a cabollapampa 3900 m per un camí de terra ple de pedres. Comencem a caminar per un sender que va pujant fins al Refugio Perú 4680 m. El guarda ens prepara un sopar boníssim i anem a dormir unes horetes fins que a les 12 de la nit ens aixequem per fer el cim. Notem els primers simptomes de l´altitud i és que ens hem saltat la teórica aclimatació. Però com que estem bé malgrat dormir a tanta alçada sortim decidits a fer cim. Abans d´arribar a la gelera hem de creuar un mar de pedres i tarteres molt empipador. Al poc d´ascendir per la gelera ben encordats per tal de no caure per algun forat glacial, al Joataefe li agafen alguns marejos i decideix baixar però els companys l´animem i torna a la cordada; més amunt és el Jotabe que és ralla i vol abandonar, el jotaeme i lo Jotaefe ja més recuperat l´animen per continuar i la cordada continua unida malgrat les continues crisis fins que en 7 hores assolim el cim. Espectacular mirador i gran cim que fa que de cop ens aclimatem i disfrutem moltíssim del gran esforç que els tres hem tingut que fer per arribar aquí d´alt en estil alpí sense una aclimatació correcta. Baixem de cop al refugi mengem un plat molt bo d´espaguettis i descendim fins a Cebollapampa on trobem un taxista que ens porta a tota velocitat a la ciutat de Huaraz. Avui dia de descans estem totalment recuperats físicament i de l´aclimatació forzada i estem preparant l´atac al seguent objectiu l´Alpamayo 5947 m o l´Artesonroju 6025 m pic piramidal que ens ha flipat més que l´Alpamayo.

by cordada peruana