Racó de la Dòvia. Serra de Llaveria

L’espai d’interès natural de la serra de Llaveria inclou un conjunt muntanyós calcari situat a la part central del prelitoral tarragoní. La seva situació a tocar de les zones més poc poblades i inaccessibles de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre l’han convertit en un indret poc freqüentat i relativament oblidat malgrat els seus espectaculars relleus i orografia.
Quedo amb lo Xavi Espelta a Vandellòs davant de casa seva. L’aproximació a Pratdip la fem amb la bicicleta de muntanya direcció al poble de Remullà, petit poble deshabitat i pintoresc, fins al Coll Roig. Des d’aquí rodem per carretera passant pel Santuari de Santa Marina arribant en poc temps a Pratdip. Amaguem les bicis en un lloc secret a les rodalies del poble i ens posem les sabatilles de córrer que hem carregat en una petita motxilla que portem. Així doncs, iniciem el recorregut skyrun per una pista cimentada PR-C-96 i penetrem més endavant per un matollar per senda fins trobar una cresta rocallosa guanyant altitud per grimpada fàcil per trams bastant aèris, la Cresta de la Seda. De seguida arribem al Mont-Redon 859m cim arrodonit amb una vista espectacular. Desprès baixem al nord-est en busca de la piràmide que sembla inaccessible del Cavall Bernat. Des de la base pugem primer per una canal inclinada i desprès cap a la dreta en una grimpadeta fàcil fins al cim 834m. Guapíssim. Retornem per la mateixa canal i ascendim en un moment a la Punta Fornells 861m, veïna del Mont-Redon. En aquest punt, comencem a girar la Dòvia en busca del Portell de la Dòvia passant per la Font del Ferro per continuar pel Camí de la Forestal sota mateix dels singles de la Brancana on hi ha vies d’escalada. Cap a l’altre vessant s’allarga l’imponent Cresta de la Seda i el morrot del Mont-Redon per on hem passat en l’anada i també podem observar perfectament el llarg i profund Racó de la Dòvia o l’Ordesa de Llaveria com diuen alguns. Mantenint l’alçada més o menys arribem al Racó de l’estudiant i des d’aquí un descens enpicat pels Solans fins Pratdip. Acabat el tram de córrer ens convertim en ciclistes i retornem pel mateix lloc de l’anada a Vandellòs amb la sensació de haver fet un gran entrenament per muntanya de forma plaentera .
Total: 22,2 km BTT, 2h13’RUN i 1360 metres de desnivell positiu.
By joan

TOBILLO DE TITANI

Ja fa temps el 04-04 del 2009 el Miguel, el Guifre i jo (Roger) ens vam trobar per escalar i obrir alguna cosa(si els antepassats no s'havien avançat). L'imparable Olivas va fer cap tambè amb l'intenció d'escalar una miqueta abans de posar rumb al Pirineu.

Ens vam fixar en dos línies, l'una ha resultat ser la Eterna Passió(oberta l'any 93) a la Paret del Corberans i l'altra la creació de la Tobillo de Titani a la Mola d'Irto. Entre tots decidim encarar-nos a la Mola d'Irto per la proximitat, arribem a la linia mirada i ens repartim la feina. Hem toca escalar, millor dit, la vull escalar i negocio amb Guifre que amistosament hem cedeix. Per altra banda l'Olivas i el Miguel es posen a la dreta a escalar un projecte que va per la placa. Arriben, ells, a un spit amb un cordino d'abandò i un mur llis i compacte sense cap altra expansió. Ells baixen i proven la resistencia d'un plom a l'inici de la Tobillo de Titani.

Pujant intento col·locar un spit que no m'hen surto, però havent ja fet mig forat acordem que el Guifrè(picapedrer) el col·locarà fàcilment de 2n. No és així perquè la roca és d'una duresa considerable i li costa unes butllofes (primer canta i canta però desprès ja no es senten les seves melodies enganxoses, algo passa!).

Finalment monto R a les 2 oliveres de dalt de la Tobillo de Titani i asseguro a Miguel i Guifrè que pujaran. L'Olivas ja ha marxat. És la reaparició del Miguel al món vertical desprès de la fractura de la tibia i el peronè a l'altura del turmell, que ara tè reconstruït a base de molt ferro.

La via va a la dreta de la pared sud-est i el començament està marcat amb un plom. Ressegueix una berruga flanquejant-ho per baix i ens trobem un spit( intent de clavar-lo per mi i fixat per guifre de 2n) per continuar ja amb la evidència d'una fisura que s'aixampla al final amb algunes sabines. La reunió aprofitant 2 oliveres al final de la paret i el ràpel desde la mateixa olivera. 40 m i V+.
Via de continuitat en el V amb algun pas esporàdic de V+.
Linia molt bonica pero amb roca molt mediocre a estudiar de baix a dalt.

By Roger

XXI Marxa del Port

Reyes, Mauro, Elena, un, David i el fotògraf Xavi

Aquest any los climbikeruners es busquen excuses varies i finalment acudim a la cita anual de la marxa del Port únicament Xavi Espelta i jo. Aquest any la marxa es fa per la zona de Beseit (Terol). Arribem d’hora i trobem un luxós pàrking a primera línia, aviat comencem a saludar a amics i companys a la vegada que formalitzem l’inscripció. Fa un dia estranyament calorós per l’època, però ideal per trotar en bona companyia. Desprès d’un parlament per part de l’autoritat uec es dóna la sortida als prop de 700 participants, comencem a caminar ràpid entre la multitud fins arribar a la Àrea recreativa El Parrisal on a l’esquerra s’enfila un sender que ens portarà al coll de la Balanguera on hi ha el primer avituallament i ens podem jalà un entrepà. Continuem el recorregut ben acompanyats per Oscar, Nando, Ana, Mauro, Isa, Paco, Rosa, i les campeones Elena i Reyes entre altres i a un ritme trotón i disfrutón anem descobrint racons de gran bellesa d’un Port inèdit per mi, Roca Morera, Arany, Pla de la Creu, Coll del Ganxo, Sant Miquel, etc. Lo guia Mauro ens va explicant tots els detalls que van sorgint...un luxe.
El circuit llarg d’uns 16 km aproximadament i 900 metres de desnivell positiu ens ha costat 2h48’. Com sempre, gran festa al final menjant, bevent per recuperar forces i paliquejant en un bon ambientillo.
PD Lo Santi i l’Ana que han vingut de la terra ferma ens han fet l’honor de participar, espero que els hi hagi agradat i tornin a repetir un altre dia.
Fotos marxa del port
Trailuec
By Joan

2 Anys del nostre blog i Cursa de les Roques

El dia 9 de novembre del 2007 es va crear aquest blog animat per companys i amics que ja en tenien un amb el desig de que motivés als visitants a practicar i compartir la nostra gran passió: la muntanya. El blog ha sigut capaç d’involucrar i connectar el nostre entorn i poc a poc entre tots hem fet de que sigui una eina imprescindible per quedar i negociar sortides, curses o viatges, per explicar les nostres vivències i aventures a la muntanya,... sempre amb un to de respecte i humor que són clau per la bona convivència. A la vegada s’ha anat creant nous blogs que sumats estan servint per ampliar nous llaços d’unió amb gent de tot el territori que sense voler hem fet una potent xarxa de comunicació entre bloggers de similar filosofia. Per molts anys.

Ermitanyo skyrunner

Aquest diumenge s’ha celebrat la 1ª Cursa de les Roques a Horta de Sant Joan. La cursa ha sigut un emotiu homenatge als bombers que van deixar la vida lluitant contra un devastador incendi. Lo recorregut ha alternat zona cremada amb zona intacta de paisatges espectaculars sota unes condicions meteorològiques adverses de fred, vent i pluja que no ha impedit una alta participació: prop de 300 atletes.
Felicitat enormement a l’organització i tots els voluntaris pel alt nivell organitzatiu i la festa final on no hi ha faltat cap ingredient.
by Joan

Travel is Dangerous

A les exactament 4 i 36 i una mica més del matí ens llevem en Joan Compte i jo amb l'intenció de fer alguns cims de la Vall de Ter. Comencem no sé on i pujem per no sé on (no duïa PAS frontal). Segons Joan enfilem 1100 metres d'una tacada (s'ha d'entrenar a les fosques més sovint). LO primer a caure és el Gra Fajol Gran (2712m), Gra Fajol Petit (2567m) i Bastiments (2883m).

Com que encara no s'havia fet de dia, continuem ESPARRECANT pics: Pic Fresers (2835m), Pic Infern (2869m), Pic Fossa Gegant (2808m), Torreneules (2713m) i Pic Font Negra (2728m). Ara ja, després d'alguna sèrie i petada, decidim que ja n'hi havia prou. Baixem fins la vall deixant el Puigmal i Núria a la dreta. Tornem al coll de la Marrana i baixem fins a l'estació d'esquí de Vallter 2000, d'on baixarem fins a casa amb cotxe.
Un gran dia a per a enmarcar i fins la pròxima.

Ep no, calla que encara ens va quedar esma per a sortir en bici una estoneta. Vàrem pujar per una pista pestosa a ritme i vam baixar com mai per un sender brutal.

El curtiment és 100% recomanat a tota hora del dia.

Salut a tots!!

by Xavi

AFOTOS
Ablog de Juan Petit

Raid Borges Garrigues

Per fi lo Jotabe i lo Llauis mos decidim a sortir a l'extraradi per medir les nostres capacitats com a raiders. La cita era a Borges Blanques, al Raid que organitza el nostre company Victor Sans, al qual aprofito per felicitar-lo per la bona organització i qualitat de la prova. Divendres anem a fer nit a Borges per assistir al breafing, i dissabte mos apleguem una cinquantena d'equips entre Copa Catalana (equips de tres raiders i dos dies de prova), i Open (equips de dos raiders i un sol dia). La jornada va començar amb una espècie de "gincama-fer el bèstia" no puntuable al centre de la localitat, per fer ambient i tot seguit feiem una prova d'orientació urbana. A partir d'aquí un recorregut d'uns 40 km en btt amb mapa i roadbook (molt guapo fer el tram en roadbook), passant per localitats com Arbeca i la Floresta. Aquí començava el trekking modalitat score (16 km) que ens portava fins Els Omellons per fer un espectacular ràpel des del campanar. Altra vegada fins la Floresta per agafar la bici i d'aquí cap a l'arribada a Borges (10 km btt). Vam disfrutar d'un magnífic dia i un bon ambient amb tots els raiders, i vam petar un condó amb lo cap (era una prova de la gincama, no sabia que estaven tant esventats a les Borges!!). Va ser un dia rodó i vam guanyar l'explosiva prova especial i primers classificats de l'Open raid. Ahh!! vam estrenar nom: Ilercavons X-Trem Serres del Mestral.

by Lluís

Ermitanyos 2009

Avituallament de Montalegre

Aquest cap de setmana l'Oscar Piñol, lo Joan Compte i Joan Farnós vam anar a la gran festa de la BTT que organitzen cada any els nostres amics balaguerins/ines i no els podiem fallar, la Ermitanyos. Aquesta marxa no competitiva és caracteritza pel bon ambient, pels varis recorreguts de tots el nivells, pels nombrossos i quantiossos avituallaments i per la gran participació, sobre uns 700 bikers. Tots aquestos ingredients fan que sigui la festa total de les terres de ponent de la bicicleta de muntanya. Felicitar als nostres amics i amigues i tots els voluntaris que ho van fer possible. L'any que ve segur que hi tornem.
Crónica Oscar Crónica Joanet Crónica Mireia
Fotos
by Joan